Tercer Orde Regular de Sant Francesc

Terciaris Regulars Franciscans

Emblema dels Tercer Orde Regular
Tipus	Mendicant; originàriament, tercer orde laic
Nom oficial	Tercer Orde Regular de Sant Francesc
Nom oficial llatí	Tertius Ordo Regularis Sancti Francisci
Sigles	T.O.R.
Hàbit	Negre, amb cordó blanc a la cintura
Lema	Pax et bonum (pau i bé)
Objectiu	Apostolat i predicació; apostolat missioner; assistència a necessitats; educació
Fundació	Mitjan segle xiii; com a orde separat, 20 de juliol de 1447, Roma per Papa Nicolau V, com a orde separat, amb ministre general
Aprovat per	Com a comunitat terciària, Bonifaci VIII, en 11 de juliol de 1295
Regla	Regla no butllada (1221); regla butllada (1223), les dues per Sant Francesc
Constitucions	Constitucions de Narbona, 1260, per Sant Bonaventura de Bagnoregio, i d'altres posteriors
Patrons	Sant Lluís IX de França i Santa Elisabet d'Hongria
Branques i reformes	Branca del Tercer Orde de Sant Francesc (1211)
Fundacions destacades	Santi Cosma e Damiano (Roma), Fabriano, Ancona, S. Diego de Alcalá (Madrid)
Fundacions a terres de parla catalana	Sant Francesc (Mallorca), S. Bonaventura (Llucmajor), S. Joan de Mata (Barcelona), S. Francesc (Palma de Gandia)
Persones destacades	beata Àngela Foligno, santa Àngela Merici, Jacinta de Mariscotti, santa Mariana de Jesús; beats Joan de la Pau, Pedro Betancur; Miquel Colom Mateu
Lloc web	http://www.francescanitor.org

El Tercer Orde Regular de Sant Francesc (en llatí Tertius Ordo Regularis Sancti Francisci) és un institut de vida consagrada de l'Església catòlica. Deriva d'una branca del Tercer Orde Franciscà, al seu torn derivat del moviment penitent fundat per Sant Francesc d'Assís el 1211. Des del 1447 constitueix un orde mendicant autònom canònicament al si de la família franciscana; els seus membres posposen al nom les sigles T.O.R..

Els terciaris regulars són presents a: Alemanya, Croàcia, Espanya, França, Itàlia i Suècia, Estats Units, Mèxic, Brasil, Paraguai, Perú, Bangladesh, Filipines, Índia, Sri Lanka i Sud-àfrica; estan organitzats en set províncies, sis viceprovíncies, quatre comissariats i tres delegacions. La cúria general és a la Basílica de Santi Cosma e Damiano de Roma.

Es dediquen, sobretot, a l'apostolat a les parròquies, a obres de misericòrdia per als necessitats, l'educació i la catequesi, les missions i l'apostolat mitjançant publicacions.

A final de 2005 l'orde comptava amb 198 convents i 883 frares, 569 dels quals preveres.^[1]